"Fins al filtre"

A vegades, quan constates que les paraules et fan figa per definir allò que penses, ajuda força recórrer a aquells que, des d’una saviesa que enveges, han estat capaços de posar lletra sobre lletra allò que necessites transmetre. És un recurs que omple força, certament, però que cal utilitzar amb precaució. Repetir per repetir el que altres han dit abans té el valor que té. Ben poc.

 

Ara bé, a vegades, resulta que llegeixes, o escoltes en aquest cas, aquella combinació de paraules que defineix perfectament allò que penses, allò que veus i vols explicar. Unes paraules, aquella metàfora perfecta que, tot i ser usada en un context diferent a l’original, és definitiva.  

 

Us explico tot això, perquè tot el que us volia dir avui es podria resumir en una única frase magistral, escrita per Tom Waits (tothom dempeus si us plau), a la seva cançó “A little drop of poison”. Diu Waits: “I'm all alone, I smoke my friends down to the filter”. O sigui: “Estic tot sol, em fumo als meus amics fins al filtre”.

 

I sí, efectivament, la metàfora és tan perfecta que, disculpi Sr. Waits, li agafo en préstec per uns instants. Fins al filtre s’han fumat als seus votants els partits independentistes del parlament, del govern, els de la majoria del 52%. Votants cremats fins a l’extrem en què ja no en queda res, només el fum d’unes paraules i promeses, fetes a cabassos, que s’esvaeixen sense remei quan els fets, o els no fets, s’encaparren a negar-les. 

 

La cigarreta s’acaba, us heu fumat als votants i us quedareu sols. Ara només queda per veure si el foc que la va encendre segueix viu. Sospito que sí.

 

Jordi Pou

Fotògraf i voluntari a Demòcrates de Catalunya.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward