"Ministra" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Que la ministra de defensa justifiqui que hi ha espionatge per assegurar la unitat territorial, mirin, puc estar a favor o en contra, però no m'estranya. Estic convençut que tots els països amb problemes de fronteres ho fan. És lleig, potser antidemocràtic i demostra el tarannà de cadascú, cert. Però també és cert que seria molt de babaus pensar que no ho faran ni que ho han fet. Els estats moderns han arribat fins aquí com ha passat tota la vida, amb l'amenaça. És així. Qui té les eines de defensa més grans són els qui marquen el relat. Difícilment, amb manifestacions i encaixades de mans es guanya cap estat. Fins i tot, per posar un exemple potser estúpid, però no per això menys important: la revolució dels clavells es va fer; no obstant això, es va fer amb un petit element important. El clavell anava dins del fusell. Per tant, l'arma hi era. Fins i tot per als canvis positius cal aquesta coerció, en aquest cas legítima.


Tornant a la ministra, el que més grinyola és que hagi caigut de quatre potes i en dos segons hagi passat de dir que no hi havia espionatge, a dir que eren quatre espiats i després a asseverar, amb un discurs molt nerviós i propi d'altres règims, que l'espionatge estava justificat.


Mirin, la política té un 70% d'imatge, i aquesta ministra s'ha carregat la seva.


Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward