"Alcarràs" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Avui es realitza la preestrena d'Alcarràs, la pel·lícula de Cala Simón guanyadora de l'os d'or a la Berlinale, a La llotja de Lleida. L'espai es convertirà en un magatzem agrícola amb diversos elements del camp per tal d'aconseguir transportar els seus visitants a la realitat que s'explica a la pel·lícula. A la projecció d'avui hi assistiran el ministre de cultura, el president de la Generalitat, consellers i la resta d'autoritats locals, a banda d'un gran nombre de periodistes i gent de la cultura.


És un fet cultural d'alçada que també vol servir com a palanca per a les reclamacions del camp. La primera, i més important, assolir una cosa que al territori la té assegurada, però que a la resta de Catalunya i de l'estat espanyol, a vegades, és difícil de trobar. Parlem del respecte i el reconeixement de la feina de pageses i pagesos. Si aquesta pel·lícula serveix per a això, ja ens podem donar per satisfets.



I això ens porta a una altra qüestió que seria bo resoldre, però que és més a curt termini. De fet, ja anem tard. Ja que tenim al territori el president de la Generalitat cal reclamar que es posi fil a l'agulla, immediatament, a les ajudes per poder, simplement sobreviure, després de les gelades del camp, a les quals cal afegir les darreres pedregades.


La cultura pot ajudar a la societat que l'envolta, i Alcarràs pot ser un gran exemple d'això. Si s'aconsegueix una mínima part de tot plegat, mirin... em sembla que serà més de tot allò que s'ha aconseguit, per exemple, des de la política en els darrers vint anys.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward