"Palau de vidre" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Ahir es va anunciar la intenció de recuperar el Palau de Vidre. Una bona iniciativa. Moltes vegades critiquem la manca d'interès de tots plegats pel patrimoni. Per això, quan la idea és la de recuperar i valorar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, també cal destacar-ho.


Hi ha molta gent que es preguntarà "Per què es vol recuperar allò?". Fins i tot, hi haurà qui dirà que li sembla lleig. Mirin, l'estètica i el gust és subjectiu, però el valor històric i patrimonial ho és menys.

De fet, aquesta obra, de les poques que hi ha del brutalisme a Lleida, tenen un valor concret d'una època que va deixar arreu d'Europa algunes obres de calibre. Potser no és del seu grat, però els hi explicaré una cosa: saben la quantitat d'obres modernistes, del mateix Gaudí, que fins i tot van arribar a patir per la seva destrucció als anys setanta pel simple fet que no eren del gust de l'època.


El patrimoni ens transcendeix, i ho hem de tenir clar. Sant Ruf, Sant Llorenç, Gardeny i la Seu vella necessiten suport, evidentment. Però aquest tipus d'obra també, com altres que marquen el tarannà d'una ciutat al llarg de la seva història.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward