"Vacances" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Avui és aquell dia que, si fem memòria, quan érem infants vivíem amb intensitat, i també com un regal. La setmana santa era aquell període extra d’oci, tot començant la primavera, entre les vacances d'hivern i les vacances d'estiu. Normalment, i pels que teníem pares i mares treballadores – parlo de la gran majoria de sectors- de fet, els dies de vacances en família eren pocs. La sortida es reduïa a divendres, dissabte i diumenge sant. Alguns també dilluns, encara que era dia de retirada i de córrer per fer la mona a casa o allí on fos, però en família.


La resta de dies, és a dir, la gran part de la setmana, la passàvem a la llar, al barri, a la ciutat o poble de cadascú. En els meus temps on les dones, en molts casos no treballaven fora de casa, aquesta estada domiciliària servia per posar els nervis de punta les mares que ja no sabien què fer amb els fills.

Això ha canviat molt, gràcies a Déu, i cada cop hi ha més activitats per als infants, ja que les dones també estan plenament incorporades a l'àmbit laboral.


La mateixa ciutat de Lleida du a terme diverses activitats per als nens i joves. Una bona idea per tal d'alliberar els pares.


També hi ha l'altre vessant, la dels padrins. Que aixequi la mà l’avi que no hagi de fer-se càrrec, en algun moment dels nens...


Més enllà d'això, són dies per tal que els nens puguin fer altres coses per a un final de curs que, sembla, només sembla, que serà amb certa normalitat i sense mascareta. Encreuem els dits i que no hàgim de fer cap pas enrere.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward