"El patrimoni no ens importa" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

La imatge de l'enderrocament d'un edifici centenari com és el de l'Estació de Vilanoveta fa mal al cor. La imatge de perdre patrimoni és molt desagradable, i més quan l'administració deixa anar el missatge de "és que és irreparable pel seu mal estat".


Mirin, dubto molt que el patrimoni no es pugui recuperar. Crec que la frase hauria de ser una altra més real. La frase correcta seria "arreglar això val molts diners i no pensem fer cap despesa elevada per mantenir pedres. És millor fer alguna cosa nova, més senzilla, sense ànima, i més lletja". Evidentment, aquest discurs, que és el que és de facto, no és tan políticament correcte, però sí que és real. En aquesta ciutat hem vist enderrocar edificis modernistes, deixar abandonats monestirs romànics, amagar i deixar en l'oblit termes romanes... Ep! I no és culpa de cap partit concret. De fet, és culpa de TOTS els partits, sense oblidar-me de cap. Tots els qui han governat sempre tenen altres prioritats.


Però sabeu què és allò que posa de més mala llet? Que normalment els qui han manat i ara no ho fan apareixen com a salvadors del patrimoni, i després se n'obliden.


No, amics. Aquí els culpables són tots els partits, sense deixar-me cap. I això vol dir una altra cosa. Que els realment culpables, en el fons, som els ciutadans, que no fiscalitzem la feina patrimonial dels dirigents.


Si es perd patrimoni és, en part, per culpa de tots.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward