"Pixu i Lopetegui" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Hi ha gent a qui no li rega la sang al cap. Un clar exemple és tot allò que ha passat amb el partit de futbol de dissabte entre Betis i Sevilla. D'un costat, el Neandertal que va llançar un pal de PVC contra el cap d'un jugador. Això no és futbol, això és vandalisme, incultura, l'aparició d'allò més salvatge de la societat... qualsevol cosa.


Però encara és més trist, des del meu parer, tot allò que va passar després. L'entrenador del Sevilla, una persona que ja no cau bé en general, com és Julen Lopetegui, dient al jugador ferit –segons els jugadors rivals i sembla que el quart àrbitre- que exagerés el mal, a veure si així els hi donaven el partit.



El karma va fer que s'ajornés el partit fins ahir i l'equip de Lopetegui acabés perdent. Durant la roda de premsa va ser preguntat per aquestes suposades paraules i la seva resposta, no va ser ni negar-ho ni afirmar-ho, sinó exaltar-se per la pregunta i comparar una violació amb el fet d'una agressió al món del futbol. Es pot tenir un comportament més energumen o masclista?


Esperin que no acaba aquí. Guardado un jugador del Betis, l'equip rival de l'agressor, en finalitzar el partit va fer una imitació de l'agressió del seu company rival amb un clar to foteta.


Podríem preguntar-nos, què passa al futbol? Però no tot és igual. Ahir a Lleida vam viure un cas de joc net. Va ser a la segona categoria del futbol femení i a càrrec de la capitana de l'AEM, Pixu. Tot i anar perdent, va ser sincera i va fer que l'àrbitre corregís un suposat gol que no era de l'equip lleidatà. En aquest cas, el karma també va fer el que tocava, i l'AEM va acabar remuntant. Al futbol encara no hi ha res perdut, sobretot en el femení.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward