"Bilingüisme?" l'opinió del membre de l'ANC, Josep-Maria Currià

Com deia el Josep Pla, el bilingüisme és una tragèdia indescriptible. És el recurs emprat pels ciutadans de Catalunya que no volen aprendre ni entendre el català, i amb el que obliguen als que encara l’emprem a adreçar-nos-hi en castellà tant si entenen el català com si no. I això passa tant a nivell de ciutadans de carrer com d’alguns funcionaris que exerceixen a casa nostra, fins a l’extrem de negar-nos la seva atenció si no claudiquem a les seves exigències. Es creuen situats en el rang superior de l’estatus, del “mando y ordeno”, que els dóna carta blanca per obligar i fins i tot maltractar als ciutadans que tenim la gosadia d’emprar-lo. De fet, és un recurs per fer-nos saber qui mana, fer desaparèixer el català, uniformitzar i en definitiva espanyolitzar. Per sobre de les divisions i trencaments existents en la societat espanyola, que realment hi són, en aquest tema hi ha una rara unanimitat en els diferents sectors socials, funcionaris, policies, militars, món empresarial, partits polítics, sistema judicial i fins en les jerarquies religioses. En resum, el català, la cultura catalana, el patrimoni i la nació catalana fan nosa i per tant cal assimilar, abatre i usurpar. I això no és cap novetat ja que porten anys i panys amb el mateix objectiu; mai s’han cregut que a la península Ibèrica pugui existir la convivència i el respecte amb societats i nacions diferents de la castellana, per la qual cosa, últimament, es van inventar un estat de les autonomies per tal de restar i diluir territoris i nacions com Galícia, Euskadi, Catalunya, València, o les Illes Balears.

L’últim exemple ha estat la negativa rotunda del ministre espanyol d’afers estrangers, José Manuel Albares, a demanar pel català l’estatus de llengua oficial de la Unió Europea, com sí que ho ha fet Irlanda pel gaèlic o irlandès amb només 200.000 parlants, i ho han fet els respectius estats per les altres dotze llengües també oficials amb menys parlants que els 10.800.000 que té el català.

La solució a aquest i a mil problemes més que suposa estar lligat a l’Estat Espanyol el sabem tots: INDEPENDÈNCIA.

 

Post scriptum: Gràcies a tothom que ha col.laborat en la campanya NINGÚ PASSANT GANA de l’ANC Lleida en favor de la Fundació Banc d’Aliments.

 

 

Josep-Maria CURRIÀ, advocat, músic i membre de l’ANC.

Llegeix: BLANCA CURRIÀ

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward