"Aquest costat de la Panadella", l'editorial de la Miriam Garcia

Jo no soc una experta en Guillem Viladot. De fet, gairebé no conec la seva obra. Però, com en moltes altres coses, quan hi ha un tema sobre el qual no en sé, intento adreçar-me als qui sí que en saben. I, escoltant-los, aprendre'n una mica. I precisament fent això es pot veure la mida de la figura que va suposar Guillem Viladot. L'artista agramuntí va ser pioner en molts àmbits a l'estat espanyol.


No sé si això és motiu suficient perquè el Departament de Cultura hi destini recursos per commemorar el centenari del seu naixement, que tindrà lloc enguany. Potser no. Tot i que hi ha molts experts i entitats que no pensen el mateix. Jo, insisteixo, no ho sé. Desconec quins són els motius tècnics (perquè vull pensar que són això, motius tècnics) que els han portat a prendre aquesta decisió.


Ara bé, el que sí que em sembla de mal gust és la resposta del Departament després de les reivindicacions sorgides des del territori per deixar l'agramuntí fora dels festejos oficials. En un comunicat, aquest apunta que "a més de les commemoracions oficials aprovades pel Govern, des del Departament de Cultura també es dona suport a altres commemoracions per la gran importància que poden tenir per als diversos sectors de l'activitat cultural o per la transcendència i l'arrelament en un àmbit territorial concret del país".

Lamentablement, però, això no és així: Viladot va ser el primer a editar un llibre de poesia experimental a la península Ibèrica o en crear una editorial dedicada a la poesia d'avantguarda. Així que la seva obra no només transcendeix l'àmbit lleidatà, sinó fins i tot el català. El problema, però, és que tot això ho va fer des d'aquest costat de la Panadella.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward