"Patir en silenci", l'editorial de la Miriam Garcia

L'atenció primària va atendre dilluns 60.000 visites per covid a Catalunya. Això és un 25% més que el pic de la cinquena onada, registrat el 12 de juliol i en el qual es van atendre unes 48.000 visites. Això suposa un "rècord absolut", i des del Departament de Salut es creu que encara anirà a més per l'efecte de les interaccions del Nadal. Tot plegat ha fet que l'atenció primària estigui "centrada en la covid" i que més enllà d'això es mantinguin només les visites a embarassades, nounats i situacions de més risc i no ajornables. També demanen que no es vagi al CAP si es dona positiu en un test d'automostra perquè no aporta res repetir la prova i deixar les visites als CAP per als qui realment les necessiten.


I jo em pregunto: què s'ha fet des del Govern per evitar aquesta situació? Mentre la covid-19 ha anat millorant, com s'han reforçat els CAP? De què han servit els barracons instal·lats als centres d'atenció primària si no s'ha dotat de més personal per atendre'ls? Què fem amb les molèsties que la ciutadania porta aparcant fa més d'un any i mig perquè no se'ls pot atendre? Aquells ciutadans que pateixen qualsevol dolor o afectació que no és covid, però que tampoc és urgent, què han de fer? Com podem omplir-nos la boca parlant de salut mental i després demanar-li a la gent que pateixi en silenci i sense molestar gaire?

Els discursos estan molt bé, però convindria que els dirigents que els fan se'ls creguessin. Encara que sigui una mica.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward