"Qüestió de desconfiança", l'editorial de la Miriam Garcia

Finalment, i tal com era d’esperar, la qüestió de confiança a Miquel Pueyo no va prosperar. Tot i això, que els seus adversaris no llancin campanes al vol, perquè, per tal de fer fora al paer en cap, cal buscar-li un candidat alternatiu, i que aquest rebi els suficients suports. I, tenint en compte l’aritmètica municipal, això vol dir que hi voti a favor tota l’oposició. Aquesta, potser convé recordar-ho, està formada pel PSC, el PP, el Comú de Lleida i quatre regidors no adscrits, tres dels quals de l’antic grup municipal de Cs, ara dissolt, i un altre ex de Junts. A priori, la combinació no sembla fàcil, i a menys d’un any i mig per a unes noves eleccions, qui estarà disposat a “embrutar-se” amb segons quins pactes?


Vaja, que tot apunta a que, d’aquí a un mes, no hi haurà moció de censura, Pueyo quedarà ratificat i els seus pressupostos aprovats. I què haurà canviat en aquest temps? Doncs, en primer lloc, que hi haurà uns nous comptes que preveuen les inversions que puguin arribar dels fons Next Generation. De l’altra, que Pueyo serà una mica més feble al capdavant de la Paeria. O més fort, perquè s’haurà constatat que no té alternativa. Això dependrà de qui en faci la lectura. I que s’haurà perdut més d’un mes de gestió municipal. Un temps en què els esforços han estat més centrats en aquestes picabaralles polítiques que en fer coses a la ciutat. Perquè, malgrat que aquests mecanismes estan previstos per alguna cosa, això és el que majoritàriament arriba a la gent, que dos mesos després tot segueix igual. I jo crec que coses com aquesta expliquen, en part, el desencís i la desconfiança envers la política i els polítics. 

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward