"Foscor", l'opinió de Ramon Sistac

A l’hora de dinar hem menjat arròs negre. Molt fosc. Després, un sorbet de xocolate, gairebé negre. A l’hora foscant, hem sortit a fer un tomb, a baixar l’arròs. Ja s’ha fet de nit. Més foscor. Sembla que hi ha una avaria elèctrica, i uns quants carrers s’han quedat sense il·luminació. Els aparadors, en ser diumenge al vespre, estan a les fosques, gairebé tots. Alguns, dissortadament massa, definitivament. D’altres com a conseqüència del preu de la llum, que no permet ja de deixar-los tota la nit encesos, com feien abans.


Aviat començaran les boires persistents i les nits més llargues de tot l’any. Lleida, a més, no “brilla” per la generositat dels seus llums de Nadal, que sempre fan un aspecte escarransit i tirant a tristoi. I l’enllumenat públic és més aviat escàs, i no sempre prou ben mantingut. Entenc els problemes econòmics de l’erari públic, especialment els conjunturals, però, quan hi ha repunts de la petita delinqüència i, sobretot, de les agressions sexuals al carrer, no sé pas si tot plegat conforma el millor dels escenaris. Potser caldria, a la manera del Carles Porta, “posar llum a la foscor”.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward