"És d'ells" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Que hi ha una part de la mentalitat castellana que es creu amb el dret a dir què és i què no és la cultura espanyola és un fet. És cert que aquesta manera de pensar Castella/Espanya no és l’única, però sí la majoritària. I quan parlo de mentalitat castellana, no només em refereixo a la circumscrita a l'antiga cort de Castella ni a les actuals comunitats autònomes.


De fet, a Catalunya en tenim molts exemples de gent immersa en cultura castellana, la qual cosa és totalment respectable. Ara, em preocupa quan aquesta cultura, simplement, mira de trinxar a la resta de cultures de l’estat espanyol. Una manera efectiva de fer-ho és acabant amb la resta d'idiomes espanyols: català, gallec o euskera, més tots aquells que no em vull oblidar i que aquesta part de mentalitat única castellana (la primera a la qual ens hem referit) treballa contínuament per convertir en allò que a França s'anomena "patués".


A vegades, els mateixos membres d'aquesta cultura castellana exclusivista no en són conscients que ho són. No ho fan amb maldat. Ho han après així. És el cas, per exemple, del que es podria denotar de les paraules d'aquest vespre de la portaveu del govern espanyol Isabel Rodríguez, a televisió espanyola.


La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha afirmat aquest dilluns que no es pot creure que una força política com ERC, pugui condicionar el seu sí als pressupostos generals de l’Estat al fet que la futura Llei de l'audiovisual espanyola blindi el català.


D'aquesta manera, semblava que la portaveu posava per sobre els comptes de l'estat a la defensa del català a les noves plataformes de difusió audiovisual. "Em sembla molt lloable, està molt bé, perquè també estan defensant la seva llengua i la seva cultura i per descomptat ho respectem", ha indicat en declaracions a TVE la portaveu del govern de Pedro Sánchez. "Però els PGE són molt més per al país en el seu conjunt i també són una oportunitat per a Catalunya", ha reblat.


Per a mi, el més greu és el fet que parli "de la seva llengua i la seva cultura". Carai, pensava que era portaveu del govern espanyol, i que el català també era espanyol. Si no és així, val més que ho esclareixin, no?


Bé, un cop més una visió castellana exclusivista del món. Així, no anem bé.


Ara, segur que hi haurà correcció a les paraules de la portaveu per part del govern estatal, o allò que s'anomena "matisos", però habitualment, les coses que es diuen en un primer moment són allò que un pensa...


Hi ha coses o idees, que passin els anys que passin, no canvien. A aquesta mentalitat exclusivista el català no els importa i tampoc ho dissimulen. Com quan se'n va la llum, si es perd el català "serà cosa d'ells" és a dir nostra i no pas d'Espanya. És el que pensen alguns, i no hi poden fer més.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward