"Acabar amb l'agonia", l'editorial de la Miriam Garcia

El serial sobre la descomposició del Lleida Esportiu va viure ahir un nou capítol. Va ser després d'un enigmàtic i gairebé incomprensible comunicat fet públic pel club a la tarda, del qual alguns van interpretar que el club obria la porta a escoltar ofertes de compra, tot i que d'altres no vam anar ni molt menys tan lluny. En qualsevol cas, les especulacions van durar poc, perquè una estona després l'Ajuntament de Lleida el desmentia, explicant la seva versió de la trobada mantinguda entre el regidor d'Esports i els germans Esteve. Si els llegim tots dos ens semblarà que les dues parts han participat en reunions diferents.


En qualsevol cas, és un afegit més al desprestigi i la mala imatge que acumula el club lleidatà en els darrers mesos o anys, segons a qui li preguntis. Un mal que, a aquestes alçades, ja sembla irreparable. El desencís de l'afició blava, ja de per si afeblida pels tebis resultats esportius, és gairebé irreconciliable. La resta del teixit esportiu de la ciutat no fa costat al club. I no diguem ja les administracions. La imatge de la llotja del Camp d'Esports en el partit del passat diumenge és un clar reflex de la situació social i institucional del Lleida.



Qualsevol decisió per part de la directiva del Lleida ja arriba tard. Recompondre el que sigui que queda de la institució no serà pas una tasca fàcil. I, de fet, encara està per veure si hi ha algú disposat a fer-la. Però, tot i això, els Esteve haurien de veure on són els límits i fins on poden estirar la corda.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward