"Els crims del franquisme", l'opinió de Francesc Guillaumet

El 3 de març del 1976 un grup d'obrers de Vitòria en vaga es van tancar a l'església de Sant Francesc d'Assís. La policia, que era a fora, va llançar gasos lacrimògens per obligar la gent a sortir. Mentre ho feien van disparar i cinc persones van morir i moltes més van resultar ferides. Aquell trist episodi de la Transició, que Lluís Llach va recordar al seu disc Campanades a mort, va marcar tota una generació. Com la va marcar la matança d'Atocha, els fets de Montejurra o l'execució de Puig Antich. I és que aquella etapa que ara es presenta com a modèlica va portar la democràcia, sí, però també va indultar el franquisme. Quan van passar els fets de Vitòria Manuel Fraga, ja mort, era ministre de la Governació d'Arias Navarro i Rodolfo Martín Villa, de Relacions Sindicals. Aquells fets no es van jutjar mai, però ara una jutge argentina processa l'exministre del tardofranquisme. Ha dictat presó provisional (que evidentment no es complirà) i un embargament per valor de 1.134 milions de pesos argentins (que tampoc pagarà). "Tinc la consciència tranquil·la", va declarar dissabte al diari ABC i encara que difícilment arribarà a judici, on no només es jutjaria els fets de Vitòria sinó molts més, el gest d'Argentina és important perquè dóna el missatge que hi ha parts del món que consideren que el franquisme no pot quedar impune. Martín Villa s'ho pren amb calma, però hi ha un vídeo en el qual explica que quan van anar a visitar els ferits de Vitòria les famílies van preguntar a la comitiva: "¿Han venido a rematarlos?" Ho explicava compungit. Potser perquè sabia que el que havia passat era un crim (del franquisme, és clar).

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward