"El quiosc" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Els quioscos de la Rambla Ferran ja són història de la ciutat de Lleida. Segurament són coses a les quals els ciutadans no donem importància, però d'aquí a uns anys, quan alguna foto oblidada sobre aquesta part de la ciutat aparegui a les mans d'un infant o jove, serà habitual la pregunta de "què són aquestes casetes? Per a què servien?" La nostra mirada incrèdula i la nostra manera de plantar-nos davant la realitat del pas del temps haurà de ser salvada per a comentar a la jovenalla encuriosida que abans hi havia uns llocs on es venien diaris fets amb paper. Que allí hi anava molta gent i que donaven vida a aquella part de la ciutat.


És el mateix xoc generacional que comporta explicar que, per exemple, el telèfon, abans no es transportava amb la mà, sinó que s'anava a un indret concret, i palplantat en un racó es mantenia la conversa, no gaire llarga per allò de "la conferència".


Vaja, que són temps difícils per als quioscos, bàsicament pel fet que són temps difícils per als productes principals de la seva venda: els diaris. Com redirigir el negoci de la premsa? Fa més de 20 anys que es parla de traslladar la venda en línia, però això no ha acabat de funcionar. De fet, el periodisme en general passa per mals moments, ja que molta gent creu que la informació no s'ha de pagar. Potser tenen raó, però si darrere no hi ha professionals que la realitzin -és a dir gent que cobra per fer allò que sap- pot passar el que passa habitualment, que ens donen gat per llebre, és a dir allò que s'anomena "fake news". Notícies plenes d'odi, racisme, xenofòbia i mentides. Això a casa nostra es trasllada amb el fet de consumir altres veus de Lleida que no són les contrastades i que busquen el "like" per al "like", o pitjor, la realitat diu que, darrerament, tenim certes tendències que poden semblar un acudit verd i innocent en l'àmbit electoral, però que no fan bé a ningú.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward