"Reflexions mig postpandèmiques" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

A poc a poc es va recuperant la normalitat. De fet, ja es pot anar a un bar o un restaurant, o a un esport a l'aire lliure amb el cent per cent de l'aforament. Per a més d'un es farà estrany aquest moment de tenir quasi pell a pell algú. Ens hem desacostumat a les multituds i als llocs concorreguts, com a mínim molts de nosaltres. La normalitat serà això, tornar a compartir espai. Segurament això ens portarà molts debats. Cal compartir un indret amb molta gent? Cal tornar a això? Suposo que la resposta correcta seria sí, però entenc que més d'un dubti.


Això sí, la mascareta s'haurà de seguir portant. I aquí ve la reflexió. La mascareta haurà de desaparèixer de la nostra vida quan tot acabi? Vostès la seguirien mantenint?


Ara per ara, malgrat la recuperació dels espais, cal mantenir-la. Però què passarà quan tot sigui un malson? Hi ha qui diu -i m'hi poden comptar- que pot ser útil, justament en situacions d'aglomeracions. Si un es troba empiocat, per exemple, com a gest de solidaritat amb la resta, doncs no està de més. Evitar contagiar als altres.


Ai, recorden quan destacàvem que el fet positiu de la pandèmia eren aquests valors de solidaritat que ens havia inculcat? Creuen que s'han mantingut?

 

Bé, suposo que són reflexions mig postpandèmiques.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward