"Una bona notícia", l'opinió de Simeó Miquel

Confesso que, com probablement una bona part dels oients, em temia un desenllaç luctuós de l'episodi del nen de vuit anys que es va perdre dilluns en un bosc prop de Torà. Per això ahir em va alegrar especialment la notícia de què l'havien trobat sa i estalvi. Per aquest motiu, i com que darrerament no estem gaire acostumats a les bones notícies, m'agrada compartir-ne avui el record amb vosaltres.


Per altra banda, això serveix de contrapunt positiu a la festa que se celebrava ahir. I no parlo, com és lògic, de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, per la qual felicito a totes aquelles que van celebrar el seu sant. Em refereixo a la festa nacional espanyola: la llei 18/1987 que va instituir el dia 12 d'octubre com a Fiesta Nacional, ho va justificar dient que "simboliza la efemérides histórica en la que España [...] inicia un período de proyección lingüística y cultural más allá de los límites europeos". Ras i curt, es vol celebrar el descobriment d'Amèrica per part de l'expedició espanyola comandada per Cristòfor Colom i la posterior colonització.


La festa, com veieu, té un punt clar d'exclusió de les llengües i cultures diferents de la castellana, perquè, al cap i a la fi, aquesta va ser l'única que realment va iniciar un període de projecció en aquela data. Però com que aquesta llengua i la seva cultura és la dominant a Espanya, tampoc ens hauria d'estranyar que s'hi centressin per fixar la festivitat nacional.


No; allò que em sembla criticable és l'autocomplaença de molts sectors del nacionalisme espanyol més ranci en la reivindicació de la conquesta d'un continent que presenta molts clarobscurs. El descobriment de l'existència d'un continent que no es coneixia per part dels europeus va ser un esdeveniment molt notable, sense cap dubte. Allò que se'n va seguir, és a dir, la seva conquesta, l'extermini de la majoria de les comunitats indígenes i la substitució de les seves cultures, no es considera avui en dia un motiu de satisfacció.


De fet, la majoria de repúbliques llatinoamericanes han modificat el sentit de les seves celebracions aquest dia per reivindicar els pobles i cultures indígenes que van ser substituïdes. I inclús els Estats Units d'Amèrica, mitjançant una proclamació feta pública divendres passat pel seu president Joe Biden, han reconegut les atrocitats dutes a terme pels europeus arran del descobriment.


Catalunya commemora, en la seva diada nacional, una desfeta. Espanya, en la seva festa nacional, sembla commemorar la victòria sobre un continent sencer. Però aquesta victòria no li va durar ni quatre segles. No gaire més del que han durat fins ara els efectes de la nostra desfeta.


Per tant, alegrem-nos de la bona notícia del nen perdut a Torà i no ens fem mala sang amb determinades celebracions.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward