"Fer el ridícul", l'opinió d'Eduard Piera

La gent que hi entén en això de la política tenen una màxima. I és que en política pots fer de tot menys el ridícul. I això és precisament el que està fent la política catalana en els darrers 3 anys. El darrer episodi és dantesc. Amb les acusacions creuades de vets i deslleialtat sobre la taula de diàleg i els seus membres.


I quan hi ha un xoc entre els mal dits socis de Govern, el que passa després sempre és el mateix. A les xarxes socials els càrrecs electes, els assessors posats a dit i els militants de les dues formacions tirant-se els plats pel cap. I tot plegat, la independència acaba sent una entelèquia que només es fa anar com a arma llancívola.


Sincerament, jo no sé pas que fan Junts i ERC en el mateix govern, si no és perquè hi ha interessos per poder tenir càrrecs i cobrir la quota d'assessors que necessiten els partits per sobreviure. Perquè d'això, dels assessors posats a dit, a sous astronòmics, i que realment els paguem entre tots amb un càrrec de l'administració i que només treballen pel seu partit, en parlem un altre dia. El del nou assessor d'Universitats de Junts, a 50 mil euros l'any, i que no ha trepitjat mai una universitat, només és un cas més d'aquesta agència de col·locació. Però com dic, d'això, un altre dia.



Ara el més important és deixar de fer el ridícul. Ja és hora que es posin a treballar tots cap a la mateixa direcció. Veurem que passa, però em sembla que cada cop estem més a prop de noves eleccions.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward