"Desitjos", l'opinió de Rosa Majoral

Avui primer dia d'escola i d'acollir tantes i tantes realitats com infants i adults existeixen. Infants preparats amb la seva motxilla, per a alguns potser nova, altres amb la de l'any anterior i altres, potser fins i tot sense, perquè la seva família no té suficients recursos. Infants amb rialles, contents de retrobar-se amb els seus amics i amigues, abraçades, pessigolles a la panxa i un pèl nerviosos per l'inici d'un nou curs. Altres, tristos perquè no volen anar al cole, espantats i amb por, perquè no saben que succeirà i tot es fa una muntanya, deixant els pares després de passar-hi probablement més temps durant les vacances. Una barreja d'emocions que omplen avui les entrades a les escoles, tot i que també cal contemplar que altres infants potser ni acudiran a l'escola, perquè la seva família viu en una situació tan precària que només poden esmerçar el dia en intentar sobreviure de la millor manera que saben i poden.


I entre aquesta amalgama de realitats, els desitjos. Encetar un nou curs potser ens porta a fer una llista de desitjos, com quan acabem l'any. Tot esperant que aquest any sigui millor que l'anterior o plantejant-nos petites o grans fites per aconseguir-los (anar al gimnàs, compartir més temps amb els fills, no perdre la paciència tan sovint, fer més esport...). Alguns potser els aconseguirem i altres, no. Potser uns eren massa irreals o massa agosarats, o no s'escauen a la nostra manera de viure, però ens impulsa la tònica social i encara no en som conscients, o ves a saber... L'important, per això, no és que els arribem aconseguir o no, sinó tot allò en positiu que genera tenir un desig. Aquella il·lusió interior, aquella esperança que et manté en anhel, aquell goig que t'omple només de pensar-hi, aquella espurna de brillantor que sembla que t'encengui una nova mirada... Per tot això, ara que encetem un nou curs, demano que el desig regni a la nostra vida. Un desig que ens impulsi a compartir-la i a conviure millor plegats per anar construint un món més humà i amb menys desigualtats, i molt millor, si aquest desig es compleix, però si no és així, almenys l'haurem viscut i ens haurà nodrit.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward