"Judici de rellevància" l'opinió del president d'Òmnium Lleida-Ponent, Andreu Vàzquez

El judici de rellevància es configura com un sistema de control de l’actuació judicial per tal d’evitar un abús de les denuncies i de les reclamacions d’actuació judicial que podem paralitzar la pròpia justícia. Suposa que hi ha d’haver un anàlisi previ que determini si les actuacions denunciades realment tenen prou rellevància per a haver de necessitar una actuació judicial. Evidentment s’ha de ser prudent en el seu ús, perquè un abús suposaria negar el dret a la tutela judicial efectiva, però és un concepte aplicable i que fins i tot forma part del funcionament habitual del propi Tribunal Constitucional.

 

Amb l’aplicació del judici de rellevància es pot arribar a no obrir judici si, per exemple, es constata que els fets denunciants malgrat tenir tots els requisits formals per a ser denunciats no tenen prou transcendència real. Diguéssim que és una via que tenen els tribunals contra els abusos i per evitar una excessiva judicialització.

 

 

La democràcia liberal es basa en un sistema democràtic de tria de representants, amb una divisió de poders que permet la no acumulació de tot el poder institucional en un petit grup. Així doncs tenim els famosos 3 poders que es relacionen entre ells en una mena de cercle en que uns dicten les lleis, uns altres les executen, i els tercers les fan complir. El cert és que el sistema judicial es configura com un controlador del tot i per tant se li atorga un especial poder per a defensar tant la democràcia com el propi sistema. La teoria dels 3 poders funciona quan els tres poders són realment independents entre ells i cap d’ells funciona com a element amenaçant. La independència dels 3 poders configura un sistema de protecció de la democràcia i de la dissidència política.

 

La qüestió rau quan, com ara, es produeix un excés de control judicial, i aquest control és permès i fins i tot instat pels altres poders. Quan els tribunals accepten absolutament totes les denuncies i obren tots els judicis per qüestions que, objectivament, difícilment tenen transcendència real estan abusant del seu poder. Se’ns poden ocórrer molts casos que els tribunals han decidit incidir en la vida política quan si haguessin fet ús del judici de rellevància, tal vegada haguessin pogut decidir que aquelles qüestions s’havien de dirimir únicament en la via política.

 

Si no ho han fet, no és perquè no tinguessin eines, sinó perquè realment volien incidir per tal de contribuir a una visió política en convivència amb els poders de l’estat.

 

Un “todo por la patria judicial”

 

 

Andreu Vàzquez Romero.


Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward