"Vacances precàries" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Demà, 31 de juliol, era el típic dia de gran felicitat quan érem nens. Com a mínim, així ho recorda un nen dels 80 que té la imatge del Simca de son pare ple de trastos, 4 nens (un d'ells, jo, el més petit, de genoll en genoll dels germans) per tal d'arribar, en el nostre cas al càmping, però evidentment que hi havia més possibilitats Bé, moltes, moltes... aleshores, apartaments i hotels, pocs. Més aviat, la gent o anava al càmping o al poble o "pueblo", depenent de la procedència geogràfica.


Dies d'alliberament i aprenentatge. Tots pensàvem que quan fóssim grans, l'agost seguiria sent el nostre mes... Però, cada cop hi ha més gent que no fa vacances aquest mes que crida a l'estiu. Hi ha qui ho justifica amb la "massificació", però la realitat majoritària és que els preus d'agost són pensats per al turista, principal font de negoci del país. Amb els sous precaris d'una gran part de la població, qui ho pot pagar?

La culpa, que quedi clar, no és de l'empresa turística. La culpa és dels sous existents, que estan lluny del sou europeu, que encara troba barat el nostre país. Imagineu si hi ha diferència entre països.


Enguany, a més, la precarització s'ha incrementat amb ERTOS i atur, afegit a una incertesa total.

Vaja, que ens ha quedat un agost, encara més precari.



Malgrat tot... Ep! Sigui com sigui, gaudiu de l'agost. Sí, fa calor. Sí, tenim la pandèmia... Però no em digueu que aquesta baixada de revolucions que fem per l'agost no és agradable?

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward