"Un Sol Poble?", l'opinió de Jaume Moya

A la Catalunya dels anys seixanta, dues tendències polítiques tibaven en contra de la cohesió nacional: per una banda, els hereus del lerrouxisme que, des d'un populisme demagògic, propugnava entre la classe treballadora la identificació del catalanisme amb la burgesia i empenyia a la formació d'una comunitat espanyolitzada i diferenciada. Per la seva banda, el nacionalisme conservador, hereu de la Lliga, responia a la persecució social del català i a l'onada de migració des de la resta de l'Estat amb la proposta d'una doble xarxa educativa, on es podria estudiar en català o en castellà, amb la consegüent fractura social des de la base.



No obstant això, una entesa entre els sectors populars del catalanisme, de la lluita obrera i del moviment veïnal, especialment des de barris i ciutats de població majoritàriament migrada, va aconseguir superar aquesta bipolaritat i assolir l'hegemonia al voltant del concepte "un sol poble". L'èxit d'aquells homes i dones, consagrat en la pancarta de la manifestació de la diada de 1977, va portar al model exitós d'immersió lingüística en l'educació i la normalització lingüística del català, com patrimoni d'"uns i altres, catalans de llinatge i nous catalans" (en paraules de Josep Benet).


Avui, mig segle després, aquest model d'integració està en perill. En perill, per una banda, per un aparell de l'Estat que es resisteix a reconèixer la diversitat i riquesa cultural, desobeeix el mandat constitucional de defensa del patrimoni lingüístic i incompleix els compromisos de protecció i foment de les llengües no castellanes, fins i tot les oficials. En perill també, per altra banda, per l'auge d'un nacionalisme conservador, amb manifestacions excloents i xovinistes, que subordina la lluita pels drets i la justícia social a la lluita pels valors nacionals de preservació de la identitat pròpia, i que es percep (i es projecta) en molts espais de classe treballadora com a quelcom aliè, antipàtic i hostil.


Només amb la recuperació d'un caminar que avanci conjuntament pels drets de la classe treballadora, el dret a l'ocupació, l'habitatge, l'alimentació i la sanitat dignes, i pels drets nacionals, per la preservació d'una llengua pròpia d'acollida i d'una cultura integradora i no excloent, de base popular, permeable, no elitista i de contingut social, es podrà restaurar l'avenç des d'una comunitat nacional cohesionada. Només com Un Sol Poble podrem aspirar als anhels de sobirania compartits, encara ara, per l'àmplia majoria de la ciutadania.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward