"Expressar-se lliurement", l'opinió de Marc Cerón

D'ençà de l'ingrés a presó del raper lleidatà Pablo Hasel (pels fans del músic) o Pau Rivadulla (com consta a l'arxiu d'entrada de l'equipament penal de Ciutat Jardí) que el país en general i les grans ciutats, com a cas particular, han estat l'escenari de grans manifestacions de gent jove protestant per la llei d'expressió que s'impera a l'estat espanyol.


El cas del polèmic cantant el dividiria de la causa, ja que el poti-poti delictiu del seu currículum penal és el que l'ha obligat a entrar al correccional lleidatà, siguem clars, no ha entrat només per les lletres de les seves obres musicals; és sabut per tothom que ja fa dies que polemitza amb situacions penades per la llei espanyola. Les manifestacions que sorgeixen als carrers de moltes ciutats espanyoles quan es fa fosc (i intentant respectar el toc de queda de les deu de la nit) demostren que la formen i la secunden -majoritàriament- gent jove i les noves generacions que vindran. N'estan fartes de la trista situació en la qual viuen. Estan dient que ja n'hi ha prou, que cada cop és més difícil trobar una feina digna, un sou coherent, accedir a un habitatge o bé trobar un estat que els escolti. És més difícil que un jove s'emancipi de casa, tingui possibilitats de progressar en un país com el nostre o vegi que té un sòlid futur al davant. Les manifestacions no deixen de ser, doncs, la base d'un desencantament i malestar per part de les generacions que vindran.


Personalment, entenc aquest enuig i que s'utilitzin les manifestacions per posar a llum pública la complexa situació dels joves d'avui en dia. Però condemno, i enèrgicament, que s'utilitzin equipaments públics (destrosses al rectorat de la Universitat), edificis de l'edat mitjana (pintant grafitis en les seves parets), utilitzant el mobiliari urbà (cremant contenidors) o enfrontant-se amb les forces de seguretat (no sols Mossos, sinó també la Guàrdia Urbana) per tal d'expressar-se i reclamar les seves necessitats. Per part meva, tindran la meva ajuda com a altaveu per reclamar els seus drets, però òbviament, sempre que acatin als seus deures i obligacions com a ciutadans cívics que haurien de ser.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward