"Anem de míting", l'editorial de la Miriam Garcia

Participar en un míting polític serà una de les excepcions vàlides per saltar-se el confinament municipal. Així ho van anunciar ahir des del Govern de la Generalitat, ja que consideren que s'ha de garantir el dret a la participació política.


És una excepció que, sense cap mena de dubte, aixecarà polseguera. O, més ben dit, malestar entre la ciutadania. Perquè, en realitat, ja fa molts anys que als mítings polítics només hi van els convençuts de cada partit: militants, simpatitzants o els propis candidats i les seves famílies. Aquest tipus d'actes fa molt que van deixar de ser un espai per convèncer als indecisos, i més aviat són un acte de reafirmació política.


Si a això li sumem que, amb això de la pandèmia, ens hem fet un fart de fer actes telemàtics per a les coses més essencials... Com s'entén que una consulta mèdica es pugui fer via telefònica però, en canvi, un míting no?


En els darrers anys s'ha parlat molt de la desafecció política de la ciutadania, motivada, en part, pels nombrosos casos de corrupció i altres escàndols, que han contribuït a allunyar la classe política dels seus votants. I mesures com aquesta, a parer meu, només fan que contribuir a aquesta desafecció, perquè fa l'efecte que el Govern ha fet una excepció a mida de "els seus", i que deixa al marge al gruix de la població.


La pandèmia ens ha portat molts canvis organitzatius i de funcionament, alguns d'ells positius. I potser aquesta hauria estat una bona oportunitat per repensar la manera de fer campanya i que la gent deixés de veure-la com una cosa aliena i de la qual no en formen part.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward