"Connectar-nos", l'opinió de Rosa Maria Majoral

Vivim contínuament preocupats per estar connectats, compartim el que fem a través de les xarxes, repassem les notícies a Twitter, pengem fotos a Instagram, pendents de què la foto quedi bé o de fer-la el més original possible, viatgem amb el mòbil mirant els últims WhatsApp, fem videotrucades... Vivim connectats al món digital, al món de les pantalles. I aquesta pandèmia, sembla que encara hagi accelerat molt més aquesta digitalització i ha fet créixer més tots els tràmits que s'han de fer en línia (cites prèvies, rebre confirmacions, sol·licitar ajudes...), les formacions presencials han quedat substituïdes per classes virtuals, o el teletreball... Actualment, si no tens els recursos tecnològics, la connexió pertinent i la competència digital, ho tens complicat per poder seguir el dia a dia i sobretot, ho tens més difícil per poder estar amb relació amb altres persones o almenys, estar-hi amb relació a través de les pantalles i la tecnologia.


I així, succeeix que hi ha persones que no poden accedir a aquest món digital, perquè no tenen els recursos suficients i de retruc potser tampoc adquireixen les competències per utilitzar aquesta tecnologia i fer-ne un ús adequat. Existeixen persones que no tenen ordinadors, ni tauletes, ni portàtils, i en prou feines tenen un mòbil per poder fer trucades o només en tenen un que permet trucar i res més. A vegades, tenen l'aparell, però no tenen connexió i han de buscar-se la vida per obtenir la wifi gratuïta d'algun lloc. Per tant, existeix l'exclusió digital que accentua encara més les desigualtats socials i incrementa encara més l'exclusió que ja pateixen aquestes persones per la seva situació de vulnerabilitat i precarietat.


Sembla que avui dia estar connectats a la vida és sinònim d'estar connectats a les pantalles i a la digitalització, i si no estàs connectat sembla que estiguis fora del sistema. Tanmateix, parlem de connectar-nos, quan realment estem més desconnectats que mai, ja que la digitalització també produeix que estiguem desconnectats de nosaltres mateixos. La vida no la podem viure a través de les pantalles, dels missatges, de les fotos..., la vida és viu connectant-nos a nosaltres mateixos, escoltant el nostre interior i sabent que hi passa per dins, coneixent quines són les nostres emocions i necessitats i després, en connexió amb els altres, atents també a allò què els hi passa, essent-hi presents i al seu costat. I tot això, no es pot veure ni viure a través d'una pantalla, de ben segur. Esperem que les persones que queden apartades d'aquest món virtual, almenys estiguin més connectades amb elles mateixes i amb la resta.


Connecta't amb el cor i ajuda'ns a desconnectar la bretxa digital!

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward