"3 anys" l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Queda lluny, però avui fa 3 anys d'aquella declaració d'independència que va acabar com va acabar. 3 anys que per a molts han passat lents, sobretot per a aquells que estan a l'exili i a la presó, però també tres anys que haurien de servir per veure on som ara. Cert, en ple procés de Covid i un toc de queda nocturn, no sembla el millor moment, però també és cert que això mostra que, potser, la qüestió que ara fa 3 anys ens preocupava a molts, ja sigui des d'un punt de vista ideològic, o com a periodista, com un gran moviment social, sembla que ha quedat en segon pla.


Per què? Evidentment la pandèmia hi ajuda, però també és cert que existeix un altre factor molt gran que ja començava a notar-se abans de l'aparició del malaguanyat coronavirus. L'independentista de peu està cansat dels conflictes polítics. Sense saber quin és el següent pas, els ciutadans que advocaven per una República catalana veuen com els seus partits, nio tan sols poden governar de manera unitària. Ahir un nou capítol amb el fet que la consellera Budó, de junts per Catalunya, deixava anar al possibilitat d'un confinament de cap de setmana, i tot seguit, el vicepresident en funcions de president, d'Esquerra, la desautoritzava.


Des d'un punt de vista d'estratègia electoral és comprensible. Ha començat el compte enrere per a les eleccions catalanes. El problema és que l'independentista que, el 27 d'octubre de 2017 amb llàgrimes d'emoció als ulls celebrava l'inici fundacional de la República, no entén que la carrera electoral sigui entre els mateixos partits que els hi havien dit que no caldria fer més eleccions d'una autonomia espanyola. 

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward