"Que tinguem sort", l'opinió de Francesc Guillaumet

Hem passat un estiu, atípic, com ho ha estat la primavera i la tardor. Després del miratge de Sant Joan el confinament perimetral de Lleida va fer saltar totes les alarmes. La campanya de la fruita no s'havia planificat bé i la majoria de contagis es van produir en els treballadors del camp. D'altra banda Lleida tornava a viure el problema de cada estiu, amb gent dormint al carrer i molts d'altres que no podien treballar ni volent al no tenir papers. La cosa es va complicar. Una setmana després es confinava Lleida i set pobles més del Baix Segre. Després d'un veto judicial i d'una finta del Govern es va acabar aplicant un tancament que ha fet molt mal a bars, restaurants i botigues. Sosté Salut que el brot de Lleida era molt complex i que per això es va fer el que es va fer. Temps hi haurà per valorar-ho. Tot i això la tesi que es desprèn de tot plegat és que això del coronavirus ens ha agafat amb els pixats al ventre. Li va agafar al març al Govern d'Espanya i a l'estiu al de Catalunya. Confiem que la planificació que s'ha fet per la tornada a l'escola vagi molt més bé. Almenys, i malgrat els imponderables, que hi seran, sembla que ara s'ha afinat més. Que tinguem sort.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward