La corona espanyola, al Carib

La rebesàvia de Joan Carles de Borbó, que va regnar 25 anys com a Isabel II, en va passar bastants més, 36 concretament, a l'exili a París. Va ser destronada per una revolta militar que va donar pas a un període democràtic d'aquells que a Espanya constitueixenrares excepcions. Aquest període va culminar en la I República, plena de grans desitjos però que no va aconseguir durar ni dotze mesos. Tot plegat, va durar sis anys i desprès es va restaurar la monarquia borbònica en la persona del besavi de Joan Carles, Alfons XII.


Però allò que a les classes d'història molts cops no s'esmenta és que Isabel de Borbó, tot i que el seu fill ja era rei i Espanya tornava a ser una monarquia, pràcticament no va tornar mai al seu país. Tant el seu mateix fill, com els polítics de la restauració, van preferir que no es deixés veure per no perjudicar la institució i ella es va quedar a París fins a la seva mort.


És possible que aquest precedent  hagi pesat en la decisió que avui constitueix la notícia del dia. Al cap i a la fi, els Borbó van continuar regnant a Espanya més de 50 anys desprès d'aquell episodi. Suposo que tant a Joan Carles com al seu fill els encantaria que la institució que encarnen pogués durar cinquanta anys més. I probablement esperen que el seu titular d'aleshores no sigui tan maldestre com el seu avi Alfons XIII i no ho torni a engegar tot a rodar.


Si això ha estat així, constitueix una prova més de l'anacronisme actual de la monarquia. No estem al segle XIX, no hi ha cap gran partit descaradament monàrquic ni tampoc a la societat espanyola s'hi detecten grans conviccions monàrquiques. La majoria dels seus partidaris esgrimien fins ara raons estrictes d'utilitat i no pas de legitimitat. I no és estrany, amb una legitimitat que li prové directament de la dictadura franquista.


De totes les possibles sortides que se li plantejaven, jo crec que Joan Carles, Felip i els seus assessors han triat la pitjor. Volien desvincular-se d'una poma podrida i han acabat demostrant-nos que són al mateix vaixell, que prenen decisions de comú acord i que, de fet, tots ells se senten solidaris. En definitiva, que no és un problema d'un monarca o un altre: ho és de la monarquia com a institució. I el govern de l'estat, un govern d'esquerres i nominalment republicà, mirant cap un altre costat, en el millor dels casos.


De moment, un dels monarques ja és al Carib. Esperem que dins de poc temps se n'hi vagi tota la monarquia.


Simeó Miquel

Advocat

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward