"Calen capitans", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Ja ho hem dit, el jutjat de guàrdia de Lleida no ratifica l'ordre de la Generalitat de confinar Lleida i set municipis del Baix Segrià. Tot plegat després que la fiscalia li presentés un escrit on qüestionava les competències del govern de la Generalitat per decidir aquesta qüestió.


Per ara, però, es mantenen els controls dels Mossos i és que, tot i la resolució judicial, es manté el tancament, o confinament, no sabem si dur, total o domiciliari, de la ciutat de Lleida, i els nuclis de Sucs i Raimat, i també els municipis d'Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses i Torres de Segre.


Això què vol dir? Doncs que tot plegat és un desori... I jo em pregunto si no es podia predir.

Mirin, ahir van sortir tots els dubtes quan el Company de Lleida TV, l'Òscar Fernández, va fer la pregunta que pertocava. Va qüestionar-li al conseller d'Interior Miquel Buch una cosa elemental: sota quin precepte legal o jurídic es feia el confinament. La resposta va ser aquesta:


"El que fa un... la situació és de què, qui, com molt bé expliques, qui pot... autoritzar un confinament d'aquestes característiques en la situació que estem ara és una autoritat judicial. Ara s'està treballant aquesta resolució, que ha estat aprovada pel Procicat, s'està treballant també amb els jutjats corresponent d'aquí perquè li donin el vistiplau. A partir d'aquí, amb aquesta autorització judicial, es pot procedir. Res fa pensar que ens diran que no perquè fa una setmana ens el van donar. Fa una setmana es va autoritzar la decisió que va prendre el Procicat. La Generalitat pren aquestes decisions en base a les dades epidemiològiques i la salut de les persones. No ho fa ni perquè el Segrià sigui més o menys ni sigui diferent, sinó perquè la situació aquí té unes dades molt més adverses que en altres territoris".


I no podien preveure el que ha passat? Necessitem una brúixola, i crec que no la trobarem amb els actuals capitans. Calen canvis. Recorden aquella pel·lícula de Marlon Brando anomenada 'Motí a la Bounty'? Començo a veure molts mariners desesperats, i aquell timó –utilitzant la metàfora marinera que tant agradava al president Mas- reclama capitans. Ara per ara, costa de trobar-los. Però com surti un amb prou empenta, hi ha més d'un que pot sortir per la borda.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward