"La merda sempre acaba caient", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Confirmat. Ens mantenim en fase 1. No passa res, què hi farem. La seguretat sempre és el primer que s'ha de valorar, sobretot si parlem de salut. Tampoc cal fer escarni a les persones que han fet pujar la ràtio per una celebració, evidentment. Jo crec que elles mateixes deuen ser conscients, ara mateix, de com els actes individuals afecten el conjunt. De fet, és una de les conclusions que hauríem de treure del confinament i ser conscients que s'ha d'aplicar en tots els aspectes de la vida.


Em permeten una reflexió entenedora però escatològica? Mirin, si llencem la merda al cel, aquesta cau, i si no som capaços de moure'ns, sigui perquè no volem o simplement, perquè no en sabem... sí, és possible que caigui a sobre d'un altre si fa molt vent, però el més segur és que els 9,8 Newtons apliquin tal força cap a baix que repeteixi la caiguda i acabem empastifats.


En resum, quan fem un acte siguem conscients que té conseqüències i que ens pot esclatar a la cara. A la vida, aquesta reflexió pot ser més útil. Quan llencem merda sobre els altres, fem-nos-ho mirar. Valorem si val la pena o, fins i tot, si som valents o inconscients, si tenim paraigües. Darrerament hi ha hagut algun pseudo periodista que practica aquesta activitat. Suposo que deu tenir un paraigua ben ample... o tot el contrari i va tan empastifat de sèrie que, total, per una mica més...


Fer broma, o un intent barat de fer ironia, sobre l'acomiadament de 3 persones d'aquesta emissora és lleig i inhumà.


Bé, que res... que com deia, ens quedem en fase 1 i contents i feliços, que no tothom pot dir el mateix.

Al utilizar este sitio web, aceptas nuestra política de cookies. ×
arrow_upward