Notícies

"Presos o presoners?", l'opinió de l'advocat Simeó Miquel

Ua1 Ràdio

Presos o presoners?

En una societat democràtica, diem que una persona està presa quan es troba privada de llibertat d'acord amb les lleis. Ho diferenciem dels que diem que són presoners perquè han estat capturats a l'enemic i se'ls manté també privats de llibertat.

Però aquesta privació de llibertat té un diferent règim en un i l'altre cas. Els presos han de ser alliberats quan cessen les causes previstes per la llei que podien justificar la presó. En canvi els presoners només són alliberats, normalment, quan la guerra s'acaba, per tal d'impedir que tornin a les files de l'enemic.

Avui, a Catalunya, tenim quatre representants de la ciutadania tancats a la presó. I milions de persones ens preguntem per què. No m'estic referint només als seus partidaris (que també som milions), sinó a molta altra gent que, tot i que potser no els sembli del tot malament que estiguin fora de la circulació, els agradaria que aquesta "retirada" estigués justificada en termes democràtics i pogués ser presentada a la comunitat internacional d'una manera una mica digna. Persones que, com jo mateix, mai tolerarien que un adversari polític, pensés el que pensés, fos retirat de la confrontació pública per la pura utilització de la violència.

Avui, a Catalunya, quatre representants de la ciutadania són a la presó sense cap causa legal mínimament consistent que ho justifiqui. La majoria dels juristes posen en dubte que puguin ser vàlidament acusats dels delictes més greus que se'ls imputen; i la pràctica unanimitat rebutgen que això pugui servir de base per a una presó provisional.

I, en canvi, els òrgans judicials de l'Estat mantenen aquesta presó preventiva amb unes argumentacions que sobrepassen qualsevol sentit del ridícul i que ni tan sols s'entretenen a justificar tècnicament les seves decisions.

Podem considerar preses aquestes persones quan no hi ha cap argument legal que justifiqui la seva privació de llibertat? O potser les haurem de considerar realment com a presoneres d'un bàndol que tem que, si les deixa en llibertat, continuaran defensant un projecte que ell només sap veure en termes d'enemic a derrotar?

En qualsevol cas, em sembla evident que el sobiranisme mai ha plantejat aquesta lluita en termes de vencedors i vençuts, de partidaris i enemics. Reivindicar la llibertat de Catalunya no es fa contra ningú. Malauradament, sembla que la reivindicació de la unitat d'Espanya només s'està concebent sobre la base de considerar enemics els catalans.

Simeó Miquel, advocat

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.