Notícies

Opinió del dia d'Albert Font-Tarrés

Ens volem junts i diversos, som un sol poble

Tenim a tocar les celebracions d’hivern. Potser haurem de començar a preparar-nos. No només per les torronades, dinars, berenars o sopars. Sinó per la intensificació de la vida social amb companys de feina, familiars, coneguts i amics. Trobades que, segurament, aglutinen gent diversa, amb actituds, pensaments, opinions, valors, creences... diferents. Aquesta interacció amb gent diversa no sempre es veu com a riquesa sinó com un generador de conflicte, de tensions, de fragmentació i creació d’ambients desagradables.
L’actualitat és sovint motiu de conversa. I determinades actuacions i comentaris fets en l’esfera pública no afavoreixen, precisament, la convivència i l’intercanvi lliure d’idees. Si això es trasllada en una conversa en una d’aquestes trobades, pot ser motiu de flamarada de passions i d’enfadaments, no dic que no. Però, si és així, cal que aprenguem a fer-ho de manera serena, argumentada, calmada, acceptant les opinions contràries.
En educació, l’actualitat va bé per treballar conceptes, coneixements, actituds... Quan una cosa és propera a la realitat que es viu, quan és significativa, pot afavorir l’aprenentatge. Per tant, quan s’ataca les escoles i els instituts, quan s’atemoreix els mestres i professors per evitar que debatin, estem pervertint l’educació. Primer, perquè els alumnes perden l’oportunitat de tenir un espai moderat per poder expressar-se i argumentar lliurement. També perquè els alumnes perden l’oportunitat per poder aprendre convivència i tolerància. I perquè quan un mestre o un professor educa des d’una neutralitat està educant per a la neutralitat. O sigui, per a no ‘mullar-se’ pels afers comuns i per als altres. La qual cosa és ben greu.
Per això, no només deixem que a les escoles i instituts s’hi debati amb llibertat sinó que hauríem d’animar que ho facin, que ho facin tant com puguin. Des de la llibertat de pensament, des de la llibertat d’expressió, des de la pluralitat.
Amb tot, cal saber-se si s’és part de la majoria o de la minoria dins de la societat. Qui ha estat molt sovint en minoria sap què és. A qui li ve de nou, li costa d’acceptar. Però cal que ho faci en pro de la convivència. Allò que deia un pacifista com Lluís Xirinacs: «Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts».
La convivència necessita marcs mínims: acceptar el que decideix el conjunt de la gent, permetre l’opinió lliure i la defensa d’idees des del respecte. Per tant, dins d’aquest marc mínim hi ha la defensa del final de l’empresonament i del procés judicial contra els Jordis i el govern legítim de la Generalitat de Catalunya i la defensa de les institucions contra la intervenció del govern. Qui augmenta la tensió és qui ha decidit l’empresonament, qui augmenta la tensió és qui no accepta la decisió d’un poble.
Tothom té, o pot tenir, un paper en aquest poble. En funció del 21D es veurà si s’acaba aplicant la nova república catalana proclamada. I això no ha d’excloure ningú. Caldrà un procés constituent en el qual tots, tots, n’haurem de poder ser part. Ens volem junts, ens volem diversos. Ens volem com un sol poble, tal com defensaven dos homenots com el cerverí Josep Benet o el barceloní Paco Candel. Però ens cal fer-ho amb respecte.

Albert Font-Tarrés
Educador social i periodista

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.