Notícies

"Notre Dame", l'editorial del Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Reuters

Ahir vam viure un moment tràgic per al patrimoni mundial. Ahir vam veure com gran part de la història europea dels darrers 800 anys desapareixien en un parell d'hores.

Segur que més d'un lleidatà va pensar què passaria si en lloc de Notre Dame de París s'hagués cremat La Seu Vella.

Els accidents poden passar, però estem preparats per a tragèdies patrimonials d'aquest calibre? Fa uns anys, si recordem, vèiem com la brutalitat humana feia enderrocar monuments encara més ancestrals de l'antiga Mesopotàmia. En aquests darrers anys ens hem esglaiat, cosa ben lògica, pels béns perduts arreu, com el museu de Rio, per exemple, que també, ara fa uns mesos es va cremar.

Com deia, és normal que ens sentim tristos amb fets com el desgraciat d'aquest dilluns, o ens indignem pel saqueig del Museu de Bagdad, per posar un altre exemple. És molt humà. Però ara pensem-hi. Quina és la darrera vegada que vam visitar el museu de Lleida? Què coneixem realment de la Seu Vella i del Centre Històric? Heu visitat darrerament algun element patrimonial de la ciutat o del territori?

Sense voler comparar, evidentment, però potser una manera d'homenatjar aquesta història que, en part es va perdre ahir, és visitant -encara que sigui per un cop- la nostra. Us animo. Val la pena.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.