Notícies

"Manifestació", l'opinió del dialectòleg Ramon Sistac

Aquest país és molt donat a les manifestacions. Tal com deia mon pare, “espectacles gratis i a l’aire lliure, ple assegurat”. En un país mediterrani, a mig camí entre el pol Nord i l’equador, doncs –i no ho dic pas per Lleida–, manifestar-se podria ser una activitat fins i tot saludable, ben bé de l’àmbit del lleure o de l’esport, si no fos perquè, segons el diccionari, una manifestació és la “Demostració col·lectiva en què les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desitjos o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació”. I això no és gaire esportiu, almenys en el sentit físic.
Per què, doncs, cal fer paleses les conviccions, desitjos o sentiments? Evidentment, perquè no hi són, o fallen, els altres canals, diguem-ne que més convencionals. Per això, les manifestacions d’aquells que tenen tot el suport mediàtic i tots els mecanismes del poder darrere, que segueixen el corrent dominant i l’statu quo, a més de no tenir el més mínim glamur, no deixen de ser un patètic brindis al sol.

Ramon Sistac, Institut d'Estudis Catalans

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.