Notícies

L'opinió de l'economista Juli Vilagrasa

Les formes de consumir estant canviant, s’està parlant molt i és una qüestió que interessa tant a les empreses com als consumidors. Però el que cada vegada m’està preocupant més no és com o quant consumim (que per cert estic preocupat) sinó com paguem aquest consum. I només fent una ullada i sense una base teòrica ni un estudi pràctic m’atreveixo a dir que el pagament s’està mensualitzant. Ja no preguntem “quant costa això” sinó quant costa al més. I aquesta mentalitat de pagament de consum està arribant a tots els productes. Qui no recorda als anys dos mil quan la gent deia, “el pis em costa tants euros al mes”. Doncs ara es manté el concepte “al mes” per tot tipus de productes, i si un fa un estudi del seu extracte mensual del banc el percentatge de “pagaments mensuals” serà sorprenent. El més preocupant d’aquesta modalitat és que estic ben segur que molta gent no sap quan realment li ha costat el producte. Aquesta mensualització dels pagaments unit a la creixent pressió per consumir, que existeix i, no ens enganyem, existirà, conté totes les peces per generà la propera bombolla financera, la del crèdit al consum. Fins quan resistirà la roda d´estimular el consum proposant diferents propostes de pagament no ho sabem, però que la formula no és infinita estic ben segur.

Les empreses que aposten per aquest tipus de consum busquen limitar el risc. Amb aquests pagaments ja no es financen grans operacions, la compra d’una vivenda o d’un vehicle, es financen moltes operacions de consum amb imports reduïts i amb una diversificació molt gran de clients donat que ja no es necessita que aquests tinguin uns ingressos estables o un patrimoni, només que tingui moltes ganes de consumir. Lamentablement, des del punt de vista del consumidor aquest formula de consum o millor dit de pagament aboca inevitablement a allò que deia el meu pare, morir a pessics. La teoria de l’interès compost (l’acumulació d’interessos generats en un període amb un capital inicial a una taxa d’interès) que com inversor sempre ha promogut Warren Buffett es tradueix en autèntics desequilibris patrimonials quan ho traduïm al consumidor de quotes mensuals. Aquesta teoria de l’interès compost té una base fonamental, l’estalvi. Així que també tenim que fer ús de la frase del mateix Warren Buffett quan diu “si compres coses que no necessites, aviat tindràs que vendre coses que necessites”.

Sincerament, crec que com a consumidors podem lluitar contra aquesta propera bombolla, encara que sigui difícil (estem rebent sistemàticament propostes per consumir) i encara que quan succeeixi, perquè succeirà i patirem les conseqüències, ens vulguin tornar a dir que som els culpables, però hem d’aconseguir gaudir del gust moral de dir que aquesta vegada la culpa no va ser nostra.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.