Notícies

L'opinió d'avui amb l'advocat Simeó Miquel

La il•lusió que ens ve de Grècia
Acabem d'assistir a un canvi de govern a Grècia que crida l'atenció per moltes coses. Des del meu punt de vista, n'hi ha una de molt especial: la visualització clara i ràpida de què el vot ciutadà canvia les coses. Tots sabem que en democràcia el vot és determinant. Però el cert és que fa molts anys que ens costa comprovar-ho en temps present. Les nits electorals no ens solen portar modificacions substancials de la política quotidiana. Ni tan sols quan canvia el partit de govern percebem una immediata modificació de les decisions polítiques que ens afecten. Hem de prendre una certa perspectiva històrica per comprovar que, efectivament, determinat govern va orientar de manera diferent la cosa pública mentre va ser al poder i que un altre ho ha fet diferent. Però canvis immediats, palpables, pocs. Probablement per això alguns polítics han fet gala de la seva capacitat de seducció o d'empatia: efectivament, el canvi de "talante" el podem percebre immediatament, però poques coses més.

En canvi a Grècia la immediatesa del canvi i la seva plasticitat son evidents. Abans que hagi passat una setmana de les eleccions hi ha hagut canvi del cap de govern, nou govern, noves formes externes de presa de possessió i d'exercici del poder i, sobre tot, adopció de mesures que afecten directament la vida diària de molts ciutadans.

Quin bo! No se si Syriza se'n sortirà o no. Però comprenc perfectament l'entusiasme de molts grecs que han tingut ocasió de comprovar que allò que ells han volgut s'ha materialitzat precisament pel seu vot. Molts d'ells (una majoria relativa) han volgut que la política canviés, han anat a votar en aquest sentit, han guanyat, i al cap de quatre dies han vist com la política efectivament canviava.

Nosaltres (i potser la majoria dels europeus) necessitem també un bany d'aquests que ens faci recuperar aquest sentiment de poder que la democràcia ens ha de donar. Fa massa anys que sembla que visquem sotmesos a una llosa pesant d'allò que és inevitable i contra el que res, ni el nostre vot, i pot fer res. Hi ha molts catalans, i molts europeus, als quals la política de la Sra. Merkel no ens agrada; però ben pocs que es creguin que s'hi pugui fer res. L'elecció del Sr. Hollande a França ens va animar una mica: a veure si se'n surt!, pensàvem. Però va sucumbir i encara va reforçar la sensació d'inevitabilitat del austericisme. En un altre ordre de coses, hi ha molts catalans (una majoria relativa superior a la de Syriza a Grècia) que volem decidir el nostre futur com a poble, o inclús la independència, i portem anys organitzant demostracions multitudinàries sense aconseguir ni tan sols votar.

Grècia és actualment una esperança per a Europa. Que tingueu sort! Que tinguem sort!

Simeó Miquel
Advocat

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.