Notícies

"Llista de regals", l'opinió del dia d'Albert Font-Tarrés

Quines cares més desencaixades, quina tristor, quina llangor! Desenes d’aficionats que havien fet vora 1.000 quilòmetres, que hi havien destinat tot un cap de setmana, tornaven a casa capcots i amb llàgrimes als ulls. Diumenge se’ls podia veure en sortir del pavelló Onze de Setembre de Lleida. El seu equip, el portuguès Barcelos, havia perdut: no durant el partit, no a la pròrroga sinó en el darrer dels penals. Venien a revalidar la Copa Cers de la temporada passada, buscaven la quarta. Aficionats desolats seguidors d’un club habituat a ser a Europa i a guanyar. I ho havien tingut a tocar.

Quan vas a veure l’equip de la teva ciutat en desitges la seva victòria. El Lleida Llista Blava ens ha fet regals dels grossos. No només tenim un club que busca ser familiar, tenir cura de la canalla, que treballa des de la modèstia i el treball constant i que ha aconseguit el miracle de mantenir-se a la màxima lliga de l’hoquei patins, tenim un club que ha aconseguit classificar-se per la final a quatre de l’europea Copa CERS. I organitzar-la, juntament amb la Paeria. I que sigui un èxit. I aconseguir arribar a la final. Fins aquí, tot això ja era per estar-ne orgullós. Ja no cal dir la proesa que és arribar a empatar amb un 0-2 advers al marcador en la tensió d’una final europea. I, per descomptat, acabar guanyant. Fer història de l’esport ponentí.

L’eufòria va esclatar després d’aquell penal marcat per Xixi Creus, la imatge quedarà gravada a la retina de molts. Però no ha estat cosa d’un jugador, ni tan sols d’un porteràs com Lluís Tomàs. Tampoc d’algú que sent els colors com ningú com Andreu Tomàs, després de fer el primer gol de la remuntada. Tampoc d’un ‘crack’ com Darío Giménez que, per molt que marxi la temporada vinent, s’endurà un tros de la ciutat a sobre. Tampoc d’un entrenador tenaç com Albert Folguera ni d’un president com Enric Duch. És una cosa de tots aquests, de tot l’equip, de tot un club.

I no es queden només amb això, el primer equip farà el possible per acabar entre els quatre millors de la lliga per poder jugar l'Euroleague la temporada que ve. Li és igual que els partits que li quedin siguin amb els tres grans, els que encapçalen la classificació. Molt a guanyar i res a perdre: ja ha fet una temporada inimaginable. Aquest diumenge, a Lleida, vindrà el Barça. Després serà el torn d'anar a la pista del Liceo i de rebre el Reus.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.