Notícies

Els apicultors es personaran com a acusació als jutjats per frenar l'escalada de robatoris d'arnes al camp

Els Mossos detenen un veí de Vinebre per furtar 72 caixes d'abelles, que se sumen a les més de 200 denunciades pel sector durant 2015 a Tarragona i l'Ebre

Els apicultors del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es personaran, juntament amb la resta d'associacions catalanes del sector, com acusació particular en els processos judicials pel robatori d'arnes al camp amb l'objectiu de frenar la seva escalada durant els últims anys. Segons la Cooperativa Apícola Tarragonina, durant el passat 2015 es van denunciar una dotzena de casos -275 arnes-. Un fenomen que els afectats atribueixen a sentències judicials poc dissuasives i a la crisi. Aquest mateix dimarts, els Mossos d'Esquadra van detenir dimarts un veí de Vinebre (Ribera d'Ebre) pel furt, en quatre ocasions durant les últimes setmanes, d'un total de 72 caixes. La policia va aconseguir identificar el presumpte autor dels fets gràcies a les imatges de vídeo aportades pels apicultors, que han pogut ja recuperar les arnes.
Els apicultors del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre volen posar fre al creixement constant d'uns robatoris que, asseguren, poden convertir-se, a la llarga, en un "problema greu per a la subsistència del sector", segons apunta el president de la Cooperativa Apícola Tarragonina, Josep Maria Margalef. Tot i tractar-se d'un fenomen que històricament ha patit un sector centrat en un tipus peculiar de ramaderia extensiva i transhumant, que obliga a deixar les arnes disposades en camps oberts pròxims a les zones de floració, l'acumulació de casos durant els últims anys ha generat "alarma i preocupació".

L'entitat, amb seu al Perelló (Baix Ebre) i que aplega els productors de la província així com de comarques limítrofs -212 socis i 27.000 arnes censades en total-, va registrar durant el passat 2014, el robatori de 44 arnes i cinc nuclis. Una xifra que aquest 2015 s'ha disparat fins als dotze casos i les 275 arnes. L'últim d'aquests episodis va desembocar aquest passat dimarts en la detenció, per part dels Mossos d'Esquadra, d'un veí de Vinebre (Ribera d'Ebre), amb residència també a Torrebesses (Segrià), a qui s'acusa d'haver-se emportat 72 arnes entre el 17 de desembre i el 4 de gener. Les caixes, propietat de dos apicultors del Perelló, van ser sostretes en quatre dates diferents de camps de Vinebre i la Torre de l'Espanyol.

Les imatges de vídeo enregistrades –que van captar alguns dels robatoris així com la matrícula del tot terreny amb remolc utilitzat- i els seguiments efectuats pels dos afectats van permetre els Mossos arribar fins el presumpte autor dels fets. En aquest cas, els apicultors han pogut recuperar ja les seves arnes, que havien estat dipositades en camps de Torrebesses i a les quals se'ls havia intentant esborrar –sense aconseguir-ho en tots els elements- la marca gravada amb foc que identifica els seus propietaris. Després de prestar declaració a comissaria, el detingut –que acumulava en aquest espai, a banda de les robades, diverses desenes d'arnes més de les quals s'investiga la seva procedència- va quedar en llibertat pendent de rebre la citació per comparèixer davant del jutge de Gandesa. Com en la majoria de casos d'aquest tipus, se li podria acabar atribuint un delicte de furt, admeten fonts policials.

Davant la cada cop més freqüent repetició d'aquest tipus d'episodis, el sector treballa ja per traçar una estratègia conjunta de defensa dels seus interessos davant dels tribunals, personant-se com a acusació particular en els procediments oberts contra els presumptes autors d'aquests furts o robatoris. El president de la Cooperativa Apícola Tarragonina explica que canalitzaran aquesta proposta juntament amb les altres quatre organitzacions, a més del sindicat agrari Unió de Pagesos, que apleguen la pràctica totalitat del sector a Catalunya. "La idea és anar tots junts: algun dia o altre ens acabarà passant a tots. El just i coherent és que ens defensem entre tots perquè ens afecta a tots", ha insistit.

"Càstigs" dissuasius

Consideren que les penes que s'imposen en els casos que finalment resulten provats –habitualment per furt- són massa indulgents i, per això, reclamen les autoritats que estableixin "càstigs contundents" com a forma de dissuasió. "En algun cas hem aconseguit enxampar la persona amb proves evidents i el trist és que no es fa res. No parlem dels Mossos, que possiblement fan el que poden. Però les normes que hi ha per aquest tipus de delictes són irrisòries", lamenta Margalef, tot qualificant el procés administratiu i judicial que han d'afrontar els afectats com a "dolorós" i generador de "frustració".

En l'origen de tot plegat, alguns apicultors afectats no dubten a assenyalar que la crisi econòmica dels últims anys ha esperonat algunes persones a endinsar-se en el negoci apícola a partir de la sostracció d'arnes alienes dipositades als camps i, així, poder formar la seva pròpia explotació sense cap cost. En la majoria de casos, precisen fonts policials, els responsables d'aquestes accions són persones amb coneixements especialitzats del sector. Solen ser robatoris de petites quantitats d'arnes –entre 10 i 30, freqüentment- i en repetides ocasions. Les sostraccions massives de temps enrere no són ara tan habituals, admet Margalef.

Insisteixen, però, des del sector, que els perjudicis van molt més enllà del valor econòmic del material -una arna sana i productiva pot tenir un cost d'uns 120 euros, dels quals l'assegurança pot arribar a cobrir-ne dos terceres parts, uns 80 euros-. Així, Margalef assenyala que aquest context ha generat una sensació d'inseguretat generalitzada entre els apicultors, que cada cop han de viure més pendents d'aquests successos. "Se'ns crea una inseguretat psicològica que, en un moment de crisi, fa que les persones es frustrin i deixin d'invertir o abandonin l'ofici ", rebla, tot situant les causes del fenomen dins de la crisi -social, econòmica i de valors- que colpeja un sector primari envellit, amb cada cop menys presència sobre el territori. "Volem fer una crida a la societat: és un patrimoni de tots, està el camp i l'hauríem de defensar entre tots", tanca

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.