Notícies

"Deu anys de la fallida de Lehman Brothers", l'opinió de l'advocat Simeó Miquel

Ua1 Lleida Ràdio

Deu anys de la fallida de Lehman Brothers

Aquesta setmana de l'11 de setembre sol ser la de la represa de la normalitat després del parèntesi, més o menys accentuat, de cada estiu. Demà és la Diada Nacional i probablement ens passarem la resta de la setmana comentant les manifestacions i els actes i posicionaments polítics que s'hi produiran.

Però aquesta setmana es produirà també un aniversari important i especialment significatiu, que ens ha influït i és probable que ho continuï fent durant molt temps: el dia 15 de setembre de 2008, ara fa deu anys, es va declarar en fallida el quart banc d'inversions dels Estats Units, Lehman Brothers. Va ser com la proclamació oficial de l'existència de la gran crisi econòmica que venia anunciant-se des de feia mesos però que molts encara es negaven a reconèixer.

Deu anys després sembla que s'hagi recuperat el ritme de creixement del producte interior brut, que ara s'ha tornat a situar a nivells similars a 2007. Però la taxa d'atur a Catalunya en aquell moment era del 8,8%; deu anys després, encara som lluny d'aquell nivell i estem a l'11,4%, després d'arribar a un màxim del 23,7%, l'any 2013.

I hi ha d'altres índexs que no només s'han recuperat sinó que s'han superat: el nombre de rics a l'Estat era, a l'inici de la crisi, de 233, i segons les darreres dades conegudes, ha passat a ser de 549 (en aquest cas es consideraven riques aquelles persones amb un patrimoni declarat superior als 30 milions d'euros).

No tinc la pretensió de treure cap conclusió sobre una qüestió tan complexa en un breu comentari. Però sí que voldria fer un toc d'atenció sobre la necessitat de fer un repàs crític del què hem passat durant aquests anys de dura crisi econòmica i d'intentar extreure'n lliçons que puguem aplicar per canviar el sistema que l'ha permès. Em nego a admetre que després d'haver-ne patit les seves conseqüències, el sistema continuï com si res i amb unes desigualtats encara més exagerades.

Per superar la crisi no crec que n'hi hagi prou amb recuperar els nivells de creació de riquesa que teníem en el seu inici. Hem de canviar el sistema que permet la desigual i injusta distribució d'aquesta riquesa. Si no ho fem, em temo que estarem condemnats a repetir la crisi que es va posar en evidència ara fa deu anys.

Simeó Miquel, advocat

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.