Notícies

"Comparacions odioses", l'editorial de la Miriam Garcia

S’imaginen que, quan va néixer la ràdio, els diaris haguessin reclamat que aquest mitjà des del qual els parlo no pogués donar notícies que haguessin passat, per exemple, fa menys d’una setmana? O que, amb l’arribada de la televisió, la ràdio fes el mateix. O que reclamés que a la tele no es poguessin passar imatges. Només àudio. Per mantenir la “igualtat” de condicions.

Veuen factible que ara El Corte Inglés, per exemple, reclamés que Amazon no pogués entregar cap dels productes que ven abans d’un mes? O que els productors de bicicletes de tota la vida reclamin que les bicis elèctriques portin un llast de 50 quilos?
Són situacions que semblen absurdes. Bé, de fet, ho són. Però és similar al que passa amb el sector del taxi: reclamen que la seva competència directa no utilitzi totes les eines de què disposa per oferir un millor servei perquè no els prenguin mercat. En comptes de millorar el servei que ofereixen, volen que els altres empitjorin el seu, i li volen posar limitacions.

Recorden quan en plena bombolla immobiliària la gent es va hipotecar per comprar cases i, quan aquesta bombolla va esclatar, es va quedar amb deutes de milers i milers d’euros que no podien pagar? Alguns consideren que van ser els bancs els qui van actuar de manera irresponsable. Però, malgrat això, van ser els compradors els que van assumir aquell deute, i molts ciutadans encara fan front al seu pagament. Ells sí que han d’assumir el risc de les seves inversions. I, en molts casos, també era per viure. Per contra, als bancs si que se’ls ha rescatat amb diners públics.
Ja ho diuen que les comparacions, moltes vegades, són odioses.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.