Notícies

CAS REÑÉ XVI: Els implicats en l'Operació Boreas operaven com una "banda criminal" segons els Mossos d'Esquadra

ACN

Seguim amb el repàs cronològic dels fets que descobreix el sumari del Cas Reñé. La investigació dels Mossos qualifica de "banda criminal" l'operativa que duien a terme els membres implicats en l'Operació Boreas. La policia catalana lliura un dossier de 540 pàgines a la jutgessa, on assenyalen que la cúpula política de la diputació, amb Joan Reñé i Marlen Minguell al capdavant, reunia a l'empresariat lleidatà per avançar-los informació privilegiada entorn de les licitacions que s'havien de publicar.

L'11 de juny de 2018 els Mossos lliuren les diligències del cas Bòreas a la jutgessa instructora de la causa. Bona part dels documents són dades que ja s'han explicat: pagaments de comissions, dobles comptabilitats, tràfic d'influències, blanqueig de diners... però en la part final del dossier presenten un element nou, on fan constar l'existència d'un "grup criminal". El dossier diu, textualment, que es posa de manifest "l'existència d'una trama delictiva formada per un seguit d'empresaris, personal laboral al servei d'aquests i autoritats i funcionaris". Al text tornen a remarcar que constitueixen "un grup criminal, amb l'evident objecte del lucre mitjançant la consecució de les seves il·lícites activitats".

Segons diu el document, aquesta activitat "consistiria en la perpetració de delictes, l'element subjectiu dels quals residiria en l'ànim de lucre, i que se circumscriuen en adjudicacions d'obres i serveis viciades o la certificació d'actuacions que realment no s'han portat a terme". Els Mossos fins i tot alerten que, referent a la manipulació de les adjudicacions i encara amb Joan Reñé com a president de la Diputació, segurament aquesta dinàmica continua vigent, atès que si es consulta la pàgina web de la Diputació de Lleida, al perfil del contractant es pot observar com les guanyadores de les darreres adjudicacions (obres, carreteres, direccions d'obres i projectes), en els darrers dos anys, continuen sent les referides societats pertanyents al lobby lleidatà. Segons els Mossos, el funcionament de la suposada trama "establia que les obres públiques de la Diputació de Lleida anessin a parar sempre a mans de les constructores de Lleida."

La policia explica al document de més de 500 pàgines com podria haver funcionat el mecanisme d'adjudicacions, suposadament fraudulentes, l'any 2016. Ho posa d'exemple per tal de reafirmar la seva conclusió de l'existència d'una banda criminal. Segons diuen "per aconseguir aquest objectiu, s'operava de la següent manera: la cúpula política de la Diputació de Lleida, és a dir, Joan Reñé i Marlen Minguell, reunia l'empresariat lleidatà per tal d'avançar-los informació privilegiada entorn de les licitacions que es publicarien aquell any. Posteriorment, els empresaris es posaven d'acord entre si per a un repartiment efectiu d'aquestes, de forma que, per a fer-ho possible, acordaven els preus que ofertarien a cada licitació per tal de centrar-ne el tipus mig". Segons apunten els Mossos, d'aquesta manera expulsaven la competència de les empreses alienes a aquest presumpte lobby il·legal, tot justificant una possible baixa temerària que sempre vorejaria el 3%. A més, segons expliquen, això permetria "repartir la baralla" entre les empreses, segons expressió d'Enrique Regaño, extreta d'una de les seves converses telefòniques.
_____________________________________________________________________

CAS REÑÉ I: La mà dreta de Reñé, Marlen Minguell, hauria rebut pagaments en metàl•lic de diverses empreses cada dos mesos

CAS REÑÉ II: El CSIF va avisar que la Diputació de Lleida hauria desviat presumptament subvencions de prop de 47 milions d'euros dirigides a l'àmbit sanitari per pagar altres serveis

CAS REÑÉ III: Els Mossos calculen que Joan Reñé i Marlen Minguell haurien cobrat prop de 118.500 € anuals des de l'any 2010 a canvi de concessions a dit

CAS REÑÉ IV: Joan Reñé, Marlen Minguell i Esteve Niubó van constituir una empresa dedicada a l'obra civil i privada durant l'època de Reñé al Consell Comarcal del Pla d'Urgell

CAS REÑÉ V: Marlen Minguell i la seva parella haurien cobrat més de 58.000 euros sense justificar d'una empresa domiciliada a Madrid entre 2012 i 2015

CAS REÑÉ VI: Joan Reñé i la seva família van ingressar 143.000 euros sense justificar entre 2010 i 2014, bona part dels quals en metàl•lic

CAS REÑÉ VII: Els Mossos sospiten d'ingressos en metàl•lic a l'empresa familiar de Marlen Minguell per tal d'ocultar diner negre

CAS REÑÉ VIII: L'empresa familiar de Marlen Minguell va rebre un crèdit de l'ICO que no ha estat retornat mai ni s'ha utilitzat en la seva totalitat

CAS REÑÉ IX: Marlen Minguell recorria a una 'tarotista' perquè li donés consells i fes rituals davant de situacions que li generaven neguit

CAS REÑÉ X: Els mossos investiguen el director de vies i obres de la Diputació de Lleida, Enrique Regaño, per falsificar factures a través de l'empresari Esteve Niubó

CAS REÑÉ XI: Els investigats pel Cas Reñé eren conscients que els Mossos punxaven les seves trucades

CAS REÑÉ XII: La Diputació de Lleida hauria garantit l'atorgament d'una obra a l'empresa Serboniu quan encara no havia finalitzat la fase d'estudi d'ofertes

CAS REÑÉ XIII: Les trucades interceptades pels Mossos revelen que Marlen Minguell es mostra entusiasmada amb la idea de "fer mal" a Joan Reñé

CAS REÑÉ XIV: La jutgessa que instrueix l'Operació Boreas veu la querella contra Joan Reñé i Marlen Minguell "proporcionada a la finalitat que es pretén"

CAS REÑÉ XV: La jutgessa del Cas Reñé veu possibles irregularitats en l'adjudicació de subvencions de la Diputació al municipi de Fondarella.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.