Els mossos investiguen el director de vies i obres de la Diputació de Lleida, Enrique Regaño, per falsificar factures a través de l'empresari Esteve Niubó. A més, Regaño hauria informat sobre l'obertura de pliques d'obres a l'empresari lleidatà.

En el darrer episodi del Cas Reñé explicàvem que el seguiment de les trucades telefòniques ben aviat posaria de manifest la presumpta implicació d'altres personatges en aquesta trama. Un d'aquests serà Enrique Regaño, director del Servei de Vies i Obres de la Diputació de Lleida, amb un paper actiu, com es desprèn d'algunes de les trucades, sobretot amb Esteve Niubò, directiu d'Enginyeria Inalba i molt proper a l'entorn de Joan Reñé i Marlen Minguell.

Per als Mossos, Regaño formaria part, alhora, d'una comissió de suport a l'atorgament d'obres de la Diputació de Lleida i, en aquest sentit, la investigació determinaria que informava Esteve Niubò de com estava anant l'assumpte en relació amb l'obertura de pliques d'una obra en la qual Esteve Niubò estava interessat.

Però la vinculació d'Enrique Regaño podria no circumscriure's únicament a la difusió de documentació sensible, segons es pot comprovar arran d'una altra trucada que el director del Servei de Vies i Obres de la corporació provincial realitza a Esteve Niubò.

En aquesta conversa telefònica, interceptada el 2 de maig de 2016, Enrique Regaño li diu a Esteve Niubò que ha fet uns petits treballs per al qui anomena "tiet Torran", un personatge que no ha estat identificat per la investigació, i que aquesta feina s'ha efectuat a través de la UTE del projecte de la variant de Vielha.

Durant la conversa, Regaño li diu de fer la factura des de la UTE i que li envia les dades de la factura per tal que la giri abans del dia 5, perquè ell pugui cobrar-la i pugui fer-ne una contra factura pel mateix concepte, en aquest cas de suport a la UTE, per tal que no hi hagi cap problema. Escolta aquí la recreació de la conversa.

Segons la investigació, la implicació de Regaño a través del seu càrrec a la Diputació de Lleida és clau per al desenvolupament de la trama.
_______________________________________________________________

CAS REÑÉ I: La mà dreta de Reñé, Marlen Minguell, hauria rebut pagaments en metàl•lic de diverses empreses cada dos mesos

CAS REÑÉ II: El CSIF va avisar que la Diputació de Lleida hauria desviat presumptament subvencions de prop de 47 milions d'euros dirigides a l'àmbit sanitari per pagar altres serveis

CAS REÑÉ III: Els Mossos calculen que Joan Reñé i Marlen Minguell haurien cobrat prop de 118.500 € anuals des de l'any 2010 a canvi de concessions a dit

CAS REÑÉ IV: Joan Reñé, Marlen Minguell i Esteve Niubó van constituir una empresa dedicada a l'obra civil i privada durant l'època de Reñé al Consell Comarcal del Pla d'Urgell

CAS REÑÉ V: Marlen Minguell i la seva parella haurien cobrat més de 58.000 euros sense justificar d'una empresa domiciliada a Madrid entre 2012 i 2015

CAS REÑÉ VI: Joan Reñé i la seva família van ingressar 143.000 euros sense justificar entre 2010 i 2014, bona part dels quals en metàl•lic

CAS REÑÉ VII: Els Mossos sospiten d'ingressos en metàl•lic a l'empresa familiar de Marlen Minguell per tal d'ocultar diner negre

CAS REÑÉ VIII: L'empresa familiar de Marlen Minguell va rebre un crèdit de l'ICO que no ha estat retornat mai ni s'ha utilitzat en la seva totalitat

CAS REÑÉ IX: Marlen Minguell recorria a una 'tarotista' perquè li donés consells i fes rituals davant de situacions que li generaven neguit
__________________________________________________________________

Llegeix aquí la transcripció sencera de la conversa entre Enrique Regaño i Esteve Niubò: