Notícies

"Bilingüisme, immersió i escola en català", l'editorial del Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

ACN

Els explicaré la història d'un nen que va anar a l'escola catalana. Una escola on el 80 per cent dels nens eren castellanoparlants d'un barri castellanoparlant i amb ideologia hispanocèntrica (bàsicament, vull dir, on no existia cap mitjà a casa que no fos en castellà i que tot es veia des d'una perspectiva).

El nen en el qual ens fixem era un pèl diferent. Ell era bilingüe (a casa es parlaven els dos idiomes). Per aquesta raó, entre altres qüestions, el nen a classe era titllat, com si fos un insult com "el catalán de la clase". No deixava de ser un simple joc de nens, però això al xaval, vulguis o no, doncs no li agradava. No entenia moltes coses com els moments que els companys es posaven a picar de palmes o destacaven certs aspectes nacionals que al noi, doncs ni li venien ni li marxaven... Però cap conflicte. Tothom entenia que eren coses que passen en un col·legi d'una ciutat moderna en un barri que no era dels més nobles. No calia donar-li més importància.

D'altra banda, tothom veia normal que les classes es fessin en català. Un català amb un nivell molt baix respecte el que aquest nen hagués necessitat respecte a la seva realitat, però tothom havia de portar un ritme més o menys similar. Ell s'avorria, però vés... amb 30 nens a classe (fa 20 anys, això de les ràtios, doncs no estava de moda) què vols fer-hi.

El nen va créixer i els seus companys també. Molts, com el nen, van seguir els seus estudis i es van incorporar a l'àmbit laboral sense problemes. Tenien competències en tots dos idiomes. Fins i tot, el nen que va estudiar en català i que era bilingüe, va treballar durant 8 anys en un mitjà de comunicació estatal, on la majoria dels presentadors eren catalans, per cert... Ningú va notar que tingués problemes en cap dels dos idiomes.

Però segur que la ment pensant que ha parlat de dividir l'escola en dos, amb caselles per al castellà i català, deu conèixer molts casos on hi ha necessitat de dividir per millorar l'escolarització, n'estic convençut. No crec que darrere hi hagi un desconeixement i unes ganes de dividir i balcanitzar la població... això mai. No ens ho podem ni imaginar, això. Qui seria tan brètol i insensat! Segur que darrere hi ha un estudi basat en moltes qüestions... esperem resposta.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.