Notícies

Alba i el 'blue monday'

Tinc bones notícies: hem sobreviscut al blue monday. I què diantres és el blue monday, es preguntaran amb tota la raó del món. Doncs és, segons uns estudis que ja els adverteixo que tenen poc de rigor científic i molt de màrqueting, el dia més depriment de l'any. Coincideix amb el tercer dilluns del mes de gener. Hi conflueixen, sembla ser, diversos factors que ens enfonsen en la misèria: és dilluns i, per tant, tenim tota la setmana per endavant; encara no hem cobrat la nòmina i els excessos de Nadal ens han deixat a zero; constatem que els bons propòsits que vam fer per cap d'any no els durem a terme; fa mal temps.... Un desastre! Però tranquils que això, insisteixo, ja ho hem superat. Alguna rèmora de blue monday, però, m'impregna de negativitat i em fa dir que estic molt enfadada amb Bigas Luna. Sí, sí. Ja sé que és un mite. Un gran director de cine. I que, a més a més, ens ha deixat no fa pas massa. Però hi estic enfadada. Per què? Doncs perquè ha traït l'esperit de Manuel de Pedrolo.

Pocs llibres et marquen tant a l'adolescència com El mecanoscrit del segon origen. Fa vora trenta anys que el vaig llegir, però així i tot, aquella frase amb què s'inicia cada capítol em va quedar gravada a foc: “L'Alba, una noia de catorze anys verge i bruna...” Es va repetint com una lletania. Només varia l'edat. I, en arribar als divuit, més canvis. Dels que impressionen als lectors joves: “L'Alba, una dona de divuit anys bruna i prenyada...”. Prenyada. Això no ho oblides. I l'altre dia veig al diari l'Alba que va triar Bigas Luna per convertir el personatge de paper en protagonista d'una pel•lícula que es rodarà a Ponent. I no me'n sé avenir. No és ella! És una dona guapíssima -que el Bigas ja ho tenia això, de tenir bon ull amb les actrius- i no dubto que sigui una intèrpret excepcional. Però és rossa. I té els ulls clars. Per què? Tan complex d'inferioritat tenim que necessitem internacionalitzar el repartiment perquè Segon Origen -que així es titula la pel•lícula- sigui digna d'anar a veure? Ens equivoquem (penso).

Però Bigas Luna ja no hi és i es fa càrrec del film qui fins ara n'era l'impulsor i productor, el periodista Carles Porta. I m'imagino que ja té prou maldecaps a tirar-lo endavant. Així que m'espolso el blue monday, recupero l'optimisme i li desitjo tota la sort del món. A ell, i a l'actriu anglesa Rachel Hurd Wood.
No m'ho tingueu en compte.

Anna Sàez
Periodista

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar el spam.